ELS CARAGOLS

Dissabte, 1 de maig de 2020 Hola a tothom! Soc la Meritxell i aquesta setmana seré jo qui us presenti la meva experimentació. Així que comencem! Primer de tot ens hem de situar i comentar que ens trobem al model ésser viu . Aquest model s’ha d’entendre des de la perspectiva d’un sistema que realitza diferents funcions. Primerament, hi ha un intercanvi de matèria i energia entre el medi extern i l’intern, la qual cosa implica una modificació d’aquest ( nutrició ). Per altra banda, capta estímuls del medi i hi respon ( relació ). Com també, prové d’altres éssers vius i pot reproduir-se ( reproducció ) (Garcia, 2007).   Durant la sessió que vam estar experimentant a classe va costar molt que els dos cargols es despertessin i comencessin a interactuar amb el menjar que els vaig deixar a prop seu. La primera cosa que vaig decidir va ser el seu nom i a un d’ells el vaig nomenar Adormit, clarament aquest nom perquè vaig haver d’esperar-me molt temps per començar a experimentar amb ell. En

Hola! Soc l'Ainoa i us volia explicar amb què m'han sorpres aquesta setmana els cargols. Aquesta setmana, he anat a netejar l’espai dels cargols i en canviar-los de recipient, m’he adonat que estaven enganxats de forma diferent a com ho estan normalment i en intentar-los separar no podia, s’estaven reproduint!  Abans de continuar, cal saber que els cargols són hermafrodites, és a dir, té dos òrgans reproductors, masculins i femenins. A més a més, aquests ponen ous, els quals acostumen a pondre en un lloc fresc sota terra (Caracolpedia, s.d.).  He estat fent recerca i he llegit que aquest procés podia durar entre dues i dotze hores, per la qual cosa, he estat observant i he recollit algunes de les observacions més interessants, les quals us exposo a continuació. Es connecten a través d’una bossa muscular que tenen al coll, el qual s’anomena “dard de l’amor” (XTEC, S.D.) En aquest procés generen molta baba i una “espuma” de color marró. Aquesta reproducció ha tingut lloc a la pri

Hola, Soc l'Ainoa Angrill! L'experimentació d'aquesta setmana se centra en el moviment dels cargols i veure si unes línies marcades a la superfície per la qual es desplacen poden influir en el seu moviment, marcant la direcció d'aquest. Per fer l'experiment s'utilitzarà aigua amb colorant de color blau i una superfície de cartró amb diferents línies traçades que ens permetran veure si aquestes condicionen la direcció del seu desplaçament, tal com es mostra a la imatge que hi ha a continuació. El procediment que seguirem és el que s'exposa a continuació: barrejarem l'aigua amb el colorant, esperarem que els cargols es despertin, els mullarem en colorant i els posarem en l'extrem. Donat que els cargols tindran colorant podrem observar el moviment que fan i veure si la hipòtesi següent es compleix: les línies que hi ha al cartró limiten el desplaçament del cargol, fent que es desplacin per dintre dels límits. Tal com es mostra en el vídeo, en posar als

Hola a tots i a totes! Sóc la Miriam Oliver i m'agradaria compartir amb vosaltres l'experimentació que he realitzat amb els meus caragols.  En primer lloc, us presento a la Cuqui, Nanit i Coco. Són tres cargols que a l'inici no estaven molt actius, sobretot la Nanit, com el seu nom indica que prové de "Bona nit", ja que va estar els primers dies al nou hàbitat en la seva closca, mentre que els altres dos anaven sortint. Suposo que el canvi d'entorn els hi afecta i havien d'adaptar-se progressivament.  Al principi, vaig crear un hàbitat amb enciam i pastanaga per observar quins aliments menjaven més. Uns dies després, em vaig adonar que la pastanaga no l'havien tastat, però l'enciam havia desaparegut pràcticament. Però el meu interès i curiositat va sorgir en el moment d'introduir tomàquet i treure la pastanaga.  L'endemà, vaig descobrir un filament de color vermell enganxat a la paret. En el primer moment pensava que era un tros de tomàquet

 Hola! Soc l'Oscar Braulio i avui us vinc a presentar el meu cargol i l'experiment que he dut a terme amb la seva ajuda. Primerament, us presento a en Bolt. Ell és un dels cargols que viu a casa meva des de la sessió de laboratori del dia 22 de març. Vaig tenir la oportunitat d'endurme dos exemplars; no obstant això, per desgràcia, un dels cargols va morir la primera nit a casa meva. No vaig tenir el temps per posar-li nom, tot i que Gaudí era una molt bona opció, degut a que la seva closca estava esquerdada per diversos llocs fent l'efecte d'un trencadís. Malauradament, penso que la seva closca trencada va ser la causa de la seva prematura mort. Així doncs, des de ben a l'inici em vaig quedar amb només el Bolt. El vaig batejar amb aquest nom en referència al atleta Jamaicà Usain Bolt, vigent record mundial en diverses proves de velocitat. Per raons més que obvies em vaig decidir per aquest alias. La primera setmana amb el Bolt a casa va ser una mica complicada.

Hola! Sóc l'Alicia Cortadella i avui us explicaré la meva experimentació amb els caragols.  El dilluns dia 22 de març, vam iniciar el model ésser viu i ens van donar dos caragols. Em va costar fer-los sortir i de seguida vaig observar que no eren gaire moguts. Durant l'experimentació que vam realitzar a l'aula, la qual consistia a descobrir quins aliments no els hi agradaven, els vam estar observant i vam interactuar amb ells. Així doncs, a mesura que els anava coneixent més, em van sortir dos noms sense voler: "Cuqui" i "Bichito". Observant-los, em vaig fixar que un d'ells, en concret "Bichito", tenia la part més caragolada de la closca com més clara (en la fotografia ho podreu veure), però vaig pensar que seria així i no li vaig donar importància.           Va arribar l'hora d'emportar-nos els caragols a casa i, durant el trajecte en cotxe, tots dos es van amagar i van estar molt quiets. Quan vaig arribar, els vaig ruixar una mica